Professora de Llengua i Literatura Catalana a l'Institut Bellvitge
1. Quants anys portes a l'institut?
Ui, molts, moltíssims! Vosaltres encara no havíeu ni nascut. Encara havien de proclamar Barcelona com a seu olímpica. Imagineu-vos si en fa de dies i d’anys, però la veritat és que no m’ho sembla. Sabeu? Avui tinc alumnes que són fills d’exalumnes. O sigui que puc explicar que és un honor dir que he tingut dues generacions de la mateixa família! Puc afirmar que he tingut alumnes que ara ja són professors universitaris i tot!
Ui, molts, moltíssims! Vosaltres encara no havíeu ni nascut. Encara havien de proclamar Barcelona com a seu olímpica. Imagineu-vos si en fa de dies i d’anys, però la veritat és que no m’ho sembla. Sabeu? Avui tinc alumnes que són fills d’exalumnes. O sigui que puc explicar que és un honor dir que he tingut dues generacions de la mateixa família! Puc afirmar que he tingut alumnes que ara ja són professors universitaris i tot!
2.Quines
assignatures fas a part de català?
Enguany faig Cultura Clàssica (com a matèria
optativa de 3r d’ESO); Imaginacií i
Teatre com a Alternativa a la Religió als 4ts,(però llastimosament només és una
hora setmanal) i Literatura Universal al Batxillerat. En l’anterior sistema
educatiu, quan les Humanitats tenien molt més pes específic, els companys del
Departament de Filosofia m’havien permès impartir l’assignatura (avui es diu
matèria) de Filosofia que m’agradava (i em segueix agradant) moltíssim.
3.Quants anys
tenies quan vas decidir ser professora?
Era molt
joveneta, rondava poc més que la vintena i just acabava la carrera (avui es diu
Grau) de Filologia a la
Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, decidir, decidir
no ho recordo d’haver-ho fet. M’hi vaig trobar fent-ho..Mireu si era jove, que
quan vaig entrar per primer cop a la sala de professors d’un institut de
Barcelona, em van dir que allà no hi podia entrar cap alumne perquè estava
restringit el pas només als professors (no deien professores llavors, perquè
en els anys vuitantes no s’anava gens en compte a utilitzar bé el llenguatge
paritari.)
4.Quina formació
vas estudiar?
Vaig estudiar
Filologia Hispànica primer a la,Universitat
de Bellaterra i al cap de pocs anys ,
quan la dictadura franquista ja va declinar, vaig completar els estudis de
Filologia Catalana a la,Universitat
de Barcelona. Però heu de saber que el professorat que teniu sempre segueix
formant-se. Mai acabem d’estudiar. Podríem dir que som uns “repetidors” eterns!
5.Has treballat
en alguna altra professió?
Quan era
estudiant universitària feia de guia turística els estius a grups de 40 0 50
persones.. Era una manera de viatjar, de conèixer diferents cultures, d’espavilar-me,
de trobar-me amb gent de tota mena. Va
ser una experiència que em va servir de molt quan anys més tard vaig posar-me
davant d’un públic tan exigent, com vosaltres, l’alumnat!
6.
És dur aguantar els alumnes que no s'esforcen en el treball? Com ho
fas?
Ara hauria de
dir que no és dur, però realment el que sap molt greu és veure que l’alumnat
que no s’esforça ara, de ben segur que després, ho passarà ben magre.La vida
passa factura i la veritat és que dol molt
quan veus que un alumne deixa els estudis perquè creu que a fora estarà millor i que l’esforç no serveix per a
res. Dol molt veure que comet un error
fatal. Ara és l’època de formar-vos i l’institut i l’escola són els lloc
idonis, crec jo. Jo intento posar-hi entusiasme ( no sempre s’aconsegueix) i demostrar que el respecte comença per un mateix.
7.Alguna vegada
t' has penedit d' aquesta professió? Per què?
No, de
penedir-me no m’he penedit mai. El que em sap greu és el que deia
ara fa un moment.. Penso que teniu la sort de tenir un
professorat que ens agrada molt
ensenyar. Si, ensenyar sí,però tot allò que vol dir haver de viure situacions de manca de
respecte, això sí que no agrada a ningú.
8.Es difícil deslligar
el treball amb la teva família?
M’agradaria
dir-te que és fàcil, però no seria franca del tot. A casa no només te’n duus exàmens
per corregir i exercicis per revisar, no, a casa també vénen els somriures
reconfortants i les mirades que
interroguen de l’alumnat, els neguits d’allò que s’ha de solucionar i que a
vegades s’infiltra en el son nocturn.
9. Quins hobbis tens?
Em sembla que ja t’ho pots imaginar, oi? Viure vivint la vida. I no és cap
pleonasme,
10.Què fas al temps lliure?
Mirar d’aplicar
el «Carpe diem» que sempre anem dient de voler fer i massa sovint
no sabem com fer-ho. Intento badar (s’aprèn molt observant), tot el que puc. A
l’estiu passejo i bado a la vora del mar. Em sento molt afortunada d’haver
nascut en aquest país que tenim de tot, Em sento profundament mediterrània.
11. Et trobes millor de l ‘accident?
Com va ser?
Sí, sí, molt millor, però encara he de fer més bondat i
acabar-me de recuperar. Això de tenir cinc costelles afectades demana molta
paciència i temps. En aquest cas sí que tinc la sort de dir que el temps ho
cura tot!.
Va ser un
accident d’aquells que fa riure quan es veu en un programa de divertiment a la
televisió . Va ser en un cap de
setmana llarg (d’aquells que tenim un dilluns de lliure disposició) ,quan va
ocórrer. Podria dir que va ser esquiant, però no. Va ser a la neu però jo
els esquís els veig en els peus
d’altres, però no pas en els meus. Jo estava `practicant un esport que no sabia que fos tan de risc: l’esport
d’estar parlant tranquil·lament. Un
vailet , amic del meu fill, que s’ho estava passant la mar de bé amb un trineu,
no va poder frenar a temps i em va envestir. Com
que jo no el vaig veure perquè ell venia veloçment darrere meu, em va encastar
contra el gel i per això el resultat de la trompada va ser important.
M. Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada