dijous, 16 de maig de 2013

ENTREVISTA: Lilí Moreu


Professora de Llengua i Literatura Catalana a l'Institut Bellvitge

1. Quants anys portes a l'institut?
Ui, molts, moltíssims! Vosaltres encara no havíeu ni nascut. Encara havien de proclamar Barcelona com a seu olímpica. Imagineu-vos si en fa de dies i d’anys, però la veritat és que no m’ho sembla. Sabeu? Avui tinc alumnes que són fills d’exalumnes. O sigui que puc explicar que és un honor dir que he tingut dues generacions de la mateixa família! Puc afirmar que he tingut alumnes que ara ja són professors universitaris i tot!

2.Quines assignatures fas  a part de català?
Enguany faig Cultura Clàssica (com a matèria optativa de  3r d’ESO); Imaginacií i Teatre com a Alternativa a la Religió als 4ts,(però llastimosament només és una hora setmanal) i Literatura Universal al Batxillerat. En l’anterior sistema educatiu, quan les Humanitats tenien molt més pes específic, els companys del Departament de Filosofia m’havien permès impartir l’assignatura (avui es diu matèria) de Filosofia que m’agradava (i em segueix agradant) moltíssim.

3.Quants anys tenies quan vas decidir ser professora?

Era molt joveneta, rondava poc més que la vintena i just acabava la carrera (avui es diu Grau) de Filologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, decidir, decidir no ho recordo d’haver-ho fet. M’hi vaig trobar fent-ho..Mireu si era jove, que quan vaig entrar per primer cop a la sala de professors d’un institut de Barcelona, em van dir que allà no hi podia entrar cap alumne perquè estava restringit el pas només als professors (no deien professores llavors, perquè en els anys vuitantes no s’anava gens en compte a utilitzar bé el llenguatge paritari.)

4.Quina formació vas estudiar?
Vaig estudiar Filologia Hispànica primer a la,Universitat de Bellaterra i  al cap de pocs anys , quan la dictadura franquista ja va declinar, vaig completar els estudis de Filologia Catalana a la,Universitat de Barcelona. Però heu de saber que el professorat que teniu sempre segueix formant-se. Mai acabem d’estudiar. Podríem dir que som uns “repetidors” eterns!

5.Has treballat en alguna altra professió?
Quan era estudiant universitària feia de guia turística els estius a grups de 40 0 50 persones.. Era una manera de viatjar, de conèixer diferents cultures, d’espavilar-me, de trobar-me  amb gent de tota mena. Va ser una experiència que em va servir de molt quan anys més tard vaig posar-me davant d’un públic tan exigent, com vosaltres, l’alumnat!

6. És dur aguantar els alumnes que no s'esforcen en el treball? Com ho fas?

Ara hauria de dir que no és dur, però realment el que sap molt greu és veure que l’alumnat que no s’esforça ara, de ben segur que després, ho passarà ben magre.La vida passa factura i la veritat és que dol molt  quan veus que un alumne deixa els estudis  perquè creu que a fora  estarà millor i que l’esforç no serveix per a res. Dol molt  veure que comet un error fatal. Ara és l’època de formar-vos i l’institut i l’escola són els lloc idonis, crec jo. Jo intento posar-hi entusiasme  ( no sempre s’aconsegueix) i  demostrar que el respecte comença per un mateix.

7.Alguna vegada t' has  penedit d' aquesta professió? Per què?
No, de penedir-me no m’he penedit mai. El que em sap greu és  el que deia  ara fa un moment.. Penso que teniu la sort de tenir un professorat  que ens agrada molt ensenyar. Si, ensenyar sí,però tot allò que vol dir  haver de viure situacions de manca de respecte, això sí que no agrada a ningú.

8.Es difícil deslligar el treball amb la teva família?
M’agradaria dir-te que és fàcil, però no seria franca del tot. A casa no només te’n duus exàmens per corregir i exercicis per revisar, no, a casa també vénen els somriures reconfortants i  les mirades que interroguen de l’alumnat, els neguits d’allò que s’ha de solucionar i que a vegades  s’infiltra en el son nocturn.

 9. Quins hobbis tens?
Em sembla que ja t’ho pots imaginar, oi?  Viure vivint la vida. I no és cap pleonasme,

10.Què fas al temps lliure?
Mirar d’aplicar el «Carpe diem» que sempre anem dient de voler fer i massa sovint no sabem com fer-ho. Intento badar (s’aprèn molt observant), tot el que puc. A l’estiu passejo i bado a la vora del mar. Em sento molt afortunada d’haver nascut en aquest país que tenim de tot, Em sento profundament mediterrània.

11. Et trobes millor de  l ‘accident? Com va ser?
Sí, sí, molt  millor, però encara he de fer més bondat i acabar-me de recuperar. Això de tenir cinc costelles afectades demana molta paciència i temps. En aquest cas sí que tinc la sort de dir que el temps ho cura tot!.

Va ser un accident d’aquells que fa riure quan es veu en un programa de divertiment a la televisió . Va ser  en un cap de setmana llarg (d’aquells que tenim un dilluns de lliure disposició) ,quan va ocórrer. Podria dir que va ser esquiant, però no. Va ser a la neu però jo els  esquís els veig en els peus d’altres, però no pas en els meus. Jo estava `practicant un esport  que no sabia que fos tan de risc: l’esport d’estar parlant tranquil·lament.  Un vailet , amic del meu fill, que s’ho estava passant la mar de bé amb un trineu, no va poder  frenar a temps i em va envestir. Com que jo no el vaig veure perquè ell venia veloçment darrere meu, em va encastar contra el gel i per això el resultat de la trompada va ser important. Us he trobat molt a faltar!

M. Martínez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada