dijous, 16 de maig del 2013

ARTICLE D'OPINIÓ: L' Avortament




Avui en dia, el tema de l'avortament es veu diferent que fa uns anys perquè la mentalitat de les persones a evolucionant envers el tema i ja no està tan criminalitzat com fa anys. Tot  i això, encara hi ha col·lectius que estan molt en contra d'aquesta pràctica i mantenen enfrontaments amb els grups a favor de la interrupció de l'embaràs.

Les persones a favor, opinen que no té perquè ser dolent avortar, perquè quan s'interromp l'embaràs aquell fetus encara no està format, no té raó de ser. Una nena menor d'edat, una víctima de violació, una parella que no té mitjans per mantenir la criatura, una gestació de risc o amb dificultats importants per la salut del futur nadó serien alguns dels casos en que es dóna amb més freqüència la pràctica de l'avortament.
Per altra banda, els que estan en contra, declaren que la vida comença en la concepció i que l'avortament és similar a l'assassinat ja que és l'acte de prendre la vida humana. Aquests col·lectius argumenten que l'adopció és una alternativa viable  i aconsegueix el mateix resultat.

Personalment, crec que en casos puntuals l'avortament és una bona opció, perquè així evitem mals majors, a més, si aquesta pràctica es fa durant els tres primers mesos de gestació, no estem atemptant contra la vida de ningú, doncs es tracta d'un fetus encara no format. Penso que en els casos en que corre perill la salut de la mare o del fill encara està més justificat i em costa pensar que hi hagi persones que s'hi segueixin oposant.



Ecografia dels primers mesos.
Nena de 15 anys embarassada.
 C.Hernández

ARTICLE D'OPINIÓ: Jornada intensiva, en contra o a favor ?

El 71% dels instituts de secundària catalans apliquen la jornada intensiva en aquest curs. En el nostre centre, estem en ple debat sobre què farem l'any vinent i estem valorant els punts positius i negatius de cada opció.

Molts instituts han aplicat la jornada intensiva amb els seus pros i contres. Els que hi estan a favor, argumenten  que té molts aspectes positius com ara, que al no tenir classes a la tarda podem aprofitar per fer els deures i estudiar. D'altres opinions a favor parlen de l'estalvi que suposaria concentrar les classes al matí, per exemple.
Els contres són que per a alumnes que viuen en un altre barri o més lluny, el començar les classes més d'hora els pot afectar o suposar un esforç major per arribar al centre. Un altre aspecte negatiu és el munt d'hores seguides de classe en el cas de fer l'horari intensiu.

A mi, sincerament, m'és una mica igual, perquè visc a prop i no em suposa cap esforç, però, penso que aquest any  ja han posat el dijous fins les 15h. i l'última classe resulta molt dura, doncs estem molt cansats de tantes hores de classe i no ens mantenim igual d'atents i motivats que en una altra hora del dia. Pel que fa a aquells que pensen que aprofitarem millor el temps a la tarda jo els hi plantejo una pregunta: De veritat farem els deures i estudiarem o simplement perdrem el temps?

Sortida de l'institut.

L'ultima classe del dia.
A.Alloza












ENTREVISTA: Lilí Moreu


Professora de Llengua i Literatura Catalana a l'Institut Bellvitge

1. Quants anys portes a l'institut?
Ui, molts, moltíssims! Vosaltres encara no havíeu ni nascut. Encara havien de proclamar Barcelona com a seu olímpica. Imagineu-vos si en fa de dies i d’anys, però la veritat és que no m’ho sembla. Sabeu? Avui tinc alumnes que són fills d’exalumnes. O sigui que puc explicar que és un honor dir que he tingut dues generacions de la mateixa família! Puc afirmar que he tingut alumnes que ara ja són professors universitaris i tot!

2.Quines assignatures fas  a part de català?
Enguany faig Cultura Clàssica (com a matèria optativa de  3r d’ESO); Imaginacií i Teatre com a Alternativa a la Religió als 4ts,(però llastimosament només és una hora setmanal) i Literatura Universal al Batxillerat. En l’anterior sistema educatiu, quan les Humanitats tenien molt més pes específic, els companys del Departament de Filosofia m’havien permès impartir l’assignatura (avui es diu matèria) de Filosofia que m’agradava (i em segueix agradant) moltíssim.

3.Quants anys tenies quan vas decidir ser professora?

Era molt joveneta, rondava poc més que la vintena i just acabava la carrera (avui es diu Grau) de Filologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, decidir, decidir no ho recordo d’haver-ho fet. M’hi vaig trobar fent-ho..Mireu si era jove, que quan vaig entrar per primer cop a la sala de professors d’un institut de Barcelona, em van dir que allà no hi podia entrar cap alumne perquè estava restringit el pas només als professors (no deien professores llavors, perquè en els anys vuitantes no s’anava gens en compte a utilitzar bé el llenguatge paritari.)

4.Quina formació vas estudiar?
Vaig estudiar Filologia Hispànica primer a la,Universitat de Bellaterra i  al cap de pocs anys , quan la dictadura franquista ja va declinar, vaig completar els estudis de Filologia Catalana a la,Universitat de Barcelona. Però heu de saber que el professorat que teniu sempre segueix formant-se. Mai acabem d’estudiar. Podríem dir que som uns “repetidors” eterns!

5.Has treballat en alguna altra professió?
Quan era estudiant universitària feia de guia turística els estius a grups de 40 0 50 persones.. Era una manera de viatjar, de conèixer diferents cultures, d’espavilar-me, de trobar-me  amb gent de tota mena. Va ser una experiència que em va servir de molt quan anys més tard vaig posar-me davant d’un públic tan exigent, com vosaltres, l’alumnat!

6. És dur aguantar els alumnes que no s'esforcen en el treball? Com ho fas?

Ara hauria de dir que no és dur, però realment el que sap molt greu és veure que l’alumnat que no s’esforça ara, de ben segur que després, ho passarà ben magre.La vida passa factura i la veritat és que dol molt  quan veus que un alumne deixa els estudis  perquè creu que a fora  estarà millor i que l’esforç no serveix per a res. Dol molt  veure que comet un error fatal. Ara és l’època de formar-vos i l’institut i l’escola són els lloc idonis, crec jo. Jo intento posar-hi entusiasme  ( no sempre s’aconsegueix) i  demostrar que el respecte comença per un mateix.

7.Alguna vegada t' has  penedit d' aquesta professió? Per què?
No, de penedir-me no m’he penedit mai. El que em sap greu és  el que deia  ara fa un moment.. Penso que teniu la sort de tenir un professorat  que ens agrada molt ensenyar. Si, ensenyar sí,però tot allò que vol dir  haver de viure situacions de manca de respecte, això sí que no agrada a ningú.

8.Es difícil deslligar el treball amb la teva família?
M’agradaria dir-te que és fàcil, però no seria franca del tot. A casa no només te’n duus exàmens per corregir i exercicis per revisar, no, a casa també vénen els somriures reconfortants i  les mirades que interroguen de l’alumnat, els neguits d’allò que s’ha de solucionar i que a vegades  s’infiltra en el son nocturn.

 9. Quins hobbis tens?
Em sembla que ja t’ho pots imaginar, oi?  Viure vivint la vida. I no és cap pleonasme,

10.Què fas al temps lliure?
Mirar d’aplicar el «Carpe diem» que sempre anem dient de voler fer i massa sovint no sabem com fer-ho. Intento badar (s’aprèn molt observant), tot el que puc. A l’estiu passejo i bado a la vora del mar. Em sento molt afortunada d’haver nascut en aquest país que tenim de tot, Em sento profundament mediterrània.

11. Et trobes millor de  l ‘accident? Com va ser?
Sí, sí, molt  millor, però encara he de fer més bondat i acabar-me de recuperar. Això de tenir cinc costelles afectades demana molta paciència i temps. En aquest cas sí que tinc la sort de dir que el temps ho cura tot!.

Va ser un accident d’aquells que fa riure quan es veu en un programa de divertiment a la televisió . Va ser  en un cap de setmana llarg (d’aquells que tenim un dilluns de lliure disposició) ,quan va ocórrer. Podria dir que va ser esquiant, però no. Va ser a la neu però jo els  esquís els veig en els peus d’altres, però no pas en els meus. Jo estava `practicant un esport  que no sabia que fos tan de risc: l’esport d’estar parlant tranquil·lament.  Un vailet , amic del meu fill, que s’ho estava passant la mar de bé amb un trineu, no va poder  frenar a temps i em va envestir. Com que jo no el vaig veure perquè ell venia veloçment darrere meu, em va encastar contra el gel i per això el resultat de la trompada va ser important. Us he trobat molt a faltar!

M. Martínez

ENTREVISTA: Mercè Briones

Professora de ciències Socials i Història de l'art de l'Institut Bellvitge


1.- On vas néixer? A Barcelona.

2.- Com va ser la teva infància?
 Bé, normal com a qualsevol persona normal. Amics, família...

3.- Què vas estudiar? Quins cursos vas fer? En què et vas especialitzar?
Vaig estudiar geografia i història. Era un curs comú. Hem vaig especialitzar en història de l’art. I l’any passat vaig acabar humanitats.

4.- Els teus primers anys com a professora van ser durs?
No, gens. M’agradava molt, el més dur eren les condicions laborals perquè era substituta i canviava de centre cada dos per tres.

5.- Creus que ets una bona professora?
Sí, però ho tindrien que decidir els alumnes.

6.- Quants anys portes com a professora? I a l’Institut Bellvitge?
Des de l'any 1996 fins ara, 17 anys. A l’institut Bellvitge és el quart curs.

7.- Amb tots els anys que portes com a professora et sorprèn algunes coses (alumnat,
professorat...)?

No, he vist moltes coses.

8.- T’agrada la teva professió?
Sí, però és molt cansada i va empitjorant per la crisi.

9.- Si no haguessis sigut professora, quina professió t’hagués agradat estudiar?
No ho ser, perquè m’agrada ser professora. Coses creatives.

10.- A quina ciutat aniries a treballar si no poguessis fer-ho a Barcelona? Per què?
París, perquè és una ciutat que m’agrada molt.

11.- Què penses que s’hauria de fer a l’institut perquè fos millor?
Crec que falten molts recursos per atendre les necessitats dels alumnes que cada vegada són majors.

 N. Relaño
Fotografia amb la professora Mercè Briones.
Imatges d'història de l'art